Monts.ArtEnergy
PINTURA A L’OLI- RECERCA SOBRE COS, PERCEPCIÓ I COLOR
«Fer visible allò que encara no té forma, però ja és sentit»
Em trobaràs al perfil d’Instagram: @monts.aura
Montse Fernández - Baró
Treballo amb pintura al oli sobre tela des d’una investigació centrada en la relació entre cos, percepció i color. La meva pràctica parteix de l’experiència corporal —respiració, ritme, tensió, moviment i fluïdesa— per construir imatges en què la pintura no representa el cos, sinó que en registra estats, transicions i intensitats.
Entenc el color com un instrument de traducció i no només com una elecció formal. Em permet donar presència visual a allò que sovint precedeix el llenguatge: una sensació, una vibració, una disposició interna. A través de capes, gest, textures i variacions cromàtiques, les obres generen espais de contemplació on figura, abstracció i memòria sensorial poden coexistir.
La meva obra s’articula en tres línies de recerca: El Cos Fluid, on la figura apareix com un camp en transformació; Empremptes de la Sensació, on el color i la matèria construeixen espais autònoms de percepció; i Natura Sentida, on el paisatge es reconfigura a partir de l’experiència interna i no de la representació literal.
M’interessa una pintura que activi una relació directa amb qui la mira: no com a imatge explicativa, sinó com a presència, ritme i experiència. En aquest sentit, el meu treball investiga com la pintura pot fer visible allò que encara no té forma, però ja és sentit.
Galeria d'obres
EMPREMTES DE LA SENSACIÓ
Aquesta sèrie abandona la figura per construir estructures purament cromàtiques: espirals, centres d’expansió i camps de matèria densa que no representen res exterior sinó que generen la seva pròpia presència. Són arquitectures en el sentit literal: espais que l’ull habita, no paisatges que l’ull recorre.La textura hi juga un paper fonamental. La matèria pictòrica s’acumula, s’estratifica, adquireix relleu. L’obra no és només imatge — és superfície tàctil, objecte físic la densitat del qual es percep abans de ser compresa. L’espiral no remet a un símbol; és una forma que el cos reconeix com a pròpia, com el ritme de la respiració o el batec que s’expandeix des del centre.La contemplació que proposa aquesta sèrie no és lineal ni narrativa. No hi ha un recorregut visual d’esquerra a dreta, ni una història a resoldre. Hi ha un punt d’entrada — el centre cromàtic — i una expansió que l’espectador segueix o abandona segons el seu propi ritme inter
EL COS FLUID
En aquesta sèrie, la figura humana no és un subjecte representat sinó un camp en trànsit. L’anatomia apareix i desapareix: de vegades reconeixible en la seva silueta, de vegades dissolta en corrents de color, de vegades reduïda a una presència etèria que amb prou feines es distingeix de l’espai que l’envolta.El punt de partida no és l’observació externa del cos sinó la percepció interna de la seva energia: la manera en què la respiració l’expandeix, el mode en què l’emoció el contreu, la fluïdesa que el travessa quan s’allibera de l’esforç. Pintar el cos des de dins implica abandonar el contorn com a límit i entendre la figura com un camp dinàmic de sensacions en moviment.El color no decora ni descriu: tradueix. Cada camp cromàtic correspon a un estat somàtic específic — la densitat del roig-taronja en el centre vital, l’expansió del blau en l’obertura, la lleugeresa del groc en l’ascens. L’obra no parla del cos; parla des d’ell.
NATURA SENTIDA
Aquesta sèrie no parteix de la natura observada sinó de la natura recordada — i més precisament, de la natura sentida: la que persisteix en el cos molt després que l’experiència hagi conclòs. No és la còpia d’un paisatge sinó el rastre sensorial que aquest paisatge va deixar.Les obres combinen atmosfera i forma a parts gairebé iguals: hi ha referències reconeixibles al terreny, la vegetació o la llum, però totes elles filtrades per la memòria i la imaginació fins a assolir un estat oníric on la representació i l’abstracció conviviu sense tensió. L’horitzó no és sempre lineal. El cel no sempre ocupa el lloc esperat. La llum no sempre respon a una font lògica. Perquè la natura que es pinta aquí no és la que l’ull va veure sinó la que el cos va sentir.Pintar des de la memòria sensorial implica una llibertat que l’observació directa no permet: la llibertat de deixar que el color intensifiqui allò que l’emoció va viure, de corbar allò que en realitat era recte, de mantenir allò que va ser efímer. Cada obra és una natura possible — fidel a l’experiència, no al document.
.
COS I PROJECCIÓ Performance · vídeo · cos en diàleg amb la pintura
Dues peces on el cos entra en conversa directa amb la pintura projectada. En la primera, el vestit blanc es converteix en llenç viu — la projecció de l’obra travessa el cos i el cos la transforma. En la segona, només l’ombra: la silueta com a forma pura, el moviment com a pinzellada.No és il·lustració ni acompanyament. És la mateixa pregunta de sempre — com es manifesta l’energia en el cos — però ara el cos és l’obra.
Exposicions
- Centre de Ioga Samadhi - Castelló d'Empúries 2019
-
Restaurant La Tartana Can Massanet
(Nov. 2022 - Març 2023) - Bar Ancestral BCN Març 2023
- Mas Renart - Mollet de Peralada 2017
- LLibreria Amalgama - Girona 2017
- Col.lectiva - Peralada 2015-2019
- Bell Mirall - Girona 2016
- Café dels Tints - Figueres 2015
- Nova Imatge - Figueres 2012
- Hostal Restaurant Casa Clara - Març-Abril 2013
